Doncs ara que ja és una mica tard i les oques van descalces i els ànecs també, diria. Que m'agrada el que em provoques, que d'aquesta intimitat només en pot sortir una cosa molt amiga de caminar sense sabates i quasi salada. No. Salada. Que tot això que pensem a la vegada. I que mirem. Que mantenim en secret. Això que et preguntes és: Què hi ha aquí, darrera la cortina? És el Tortell Poltrona dient Casum Dena? O és aquella impressió estranya que fa el diumenge quan s'atura el comerç? Gràcies pare nostre, per donar-nos el son. Gràcies a tu per no dormir. Un. Dos. Tres. Desperta. Or non smoking? L'últim dia de l'any, torno a provar de...inventar una cosa que no ha inventat ningú abans i no em trobo gaire bé perque m'he cansat molt i he pensat tant que no sé com ajuntar els meus neurotransmissors amb les meves neurones. La plastilina no m'acaba de funcionar i no trobo cap substància més tòxica que provoqui l'electroxoc necessari per recuperar-me. L'ultim dia de l'any. I tu què fas per cap d'any? És que vaig a una festa privada molt diferent i especial i moderna plena de disjokeys, skaters, estilistes, videoartistes, travestis i funcionaris de l'inem. Doncs bon any nou, que demà serà un altre dia i qui dies passa anys empeny. Un coctel?
- by: Gavina Sastre
Comentarios